Tot pensant en Oscar Wilde

Tot pensant en Oscar Wilde,
he pensat en tu.

Les paraules brollen amb força natural,
quan som capaços de compartir el silenci,
i no ens fa por despullar-nos de la màscara,
perquè no hi ha espai per a la mentida,
en aquest ball de disfresses de la sinceritat.

Observo els dies i els mesos amb nostàlgia,
i vull comprendre el trepidant pas del temps,
d'un any de mirades en blanc i negre,
de sabor a gontònic i de Martini and lemon,
per fer néixer la confiança de dos contraris.

Em sento rebel, lliure com un nou alquimista
que cerca la fórmula per entendre els perquè
d'una vida frenètica, plena de cruïlles
com una carretera d'aquell desert de sorra
que protegirà per sempre els nostres somnis.

I és ara quan he recordat un bon escriptor
quan parlava de la genialitat i de la força.
I aleshores he pensat que podíem equivocar-nos
en aquest món de constància i d'inconstància,
de comèdia i de tragèdia, de riure i de plorar.

He pensat en Oscar Wilde,
i he pensat en tu.

He pensat en nosaltres...
tot pensant en Oscar Wilde.

German París Leza

Hores buides

Ara, cansat, no confonguis aquests
silencis amb el buit sense recurs
de quan tot s'enderroca.
Deixa que el temps faci el seu curs i espera.
Tanca la porta, encén el llum,
aviat serà de nit.
Accepta de bon grat la companyia
de qualsevol presència, per molt
sabuda que la tinguis,
i fes recompte pel menut de tots
els camins que has d'emprendre quan claregi.

Omple de guanys futurs les hores buides.


Miquel Martí i Pol.